I un dia serem grans.
Sense cap mena de dubte: un dia haurem fet la darrera estirada i serem grans, podrem escollir amb qui vivim i com ho fem, decidirem a quina hora ens llevem i quan anem a dormir, què mengem i què bevem, on anem de vacances o si el cap de setmana ens estirem al sofà esperant qualsevol dilluns. I , si m'ho permeteu, quan hi arribem, veurem que tampoc llavors podrem fer sempre el que us acabo de dir perquè haurem fet també grans els compromisos, les obligacions personals i professionals i les voluntats per participar en projectes que ens obligaran a conviure amb més gent de la que voldríem i d'una manera que no ens agradarà del tot, tampoc sempre ens llevarem quan ens vingui de gust i, de vegades, el son haurà d'esperar perquè haurem d'atendre obligacions de tota mena... els anys, segurament, ens faran conscients que no podem menjar de tot o que hem de beure amb cura perquè el cos resisteixi amb salut, descobrirem que les vacances s'havien de pagar i que no en tindrem cada any i, finalment, que el sofà de diumenge esdevé un lloc on caiem rendits perquè la setmaneta ens ha deixat estabornits... però també arribarà llavors un altre dilluns qualsevol.
En definitiva, estimades personetes, créixer és un moviment que s'atura en allò que té de físic, però que no s'atura en el que té de personal i desitjo que ja a hores d'ara sigueu ben conscients de tot el que ara té de bo el que sou ARA MATEIX. No correu, no vulgueu fer-vos grans de cop i aprofiteu cada joc, cada enrabiada amb amics, cada reconciliació, cada consell que us faci arribar algú que us estima o us respecta i aprofiteu el temps en què us moveu cap a aquell moment, perquè la realitat us la construireu amb plena consciència i podreu gaudir dels bons moments que té viure amb qui vols i del goig d'haver pactat la manera de viure, us omplireu d'alegria un dia d'aquells en què us llevareu ben tard o que aneu a dormir a hora de llevar-vos cada dia, us felicitareu del plaer de sopar i celebrar-ho amb els vostres amics i xalareu amb cada viatge o estada de descans que feu després d'haver-lo esperat durant molt de temps i, finalment, el sofà serà suficient per retrobar-vos amb energies per encarar el dilluns que vingui, sigui com sigui aquest dilluns del futur.
Ara és el vostre moment i heu de creure en vosaltres mateixos, sense excuses, sense estalviar-vos patir, per tal d'aprendre del que heu perdut o heu fet mal ja que us servirà per ser millors més endavant. Ara, amics, ja som grans. En la justa mesura del nostre món, som igual de grans que ho serem en el futur. Deixeu-me que us faci responsables del que ara sou i del que voleu arribar a ser perquè és així, ho sou.
Voldria tornar-vos a veure convertits en persones que saben que tot el que és possible imaginar pot arribar a existir, apamat a les possiblitats de cadascú, però ben real. No deixeu mai de somiar, però no somieu en truites, al contrari, mireu-vos al mirall de cada dia i afermeu els peus perquè cada passa sigui conscient de la passa anterior. No oblideu el que sou ara quan sigueu grans, és la millor manera de saber per què llavors volíeu arribar a ser el que segur que sereu. Confio en vosaltres perquè un dia, tots plegats, vosaltres i jo, serem grans i haurem gaudit d'haver estat petits.
Bones vacances d'hivern!!
Josep Calatayud
Tutor 2n ESO B
